M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

El servei de psicopedagogia del centre té dos objectius principals: atendre les necessitats i dificultats d’aprenentatge dels usuaris i millorar els seus resultats acadèmics. Tot i que aquests dos objectius estan estretament relacionats (intervenir sobre les dificultats hauria de facilitar una millora sostinguda del rendiment), en la pràctica sovint es treballen de manera separada. D’una banda, hi ha la intervenció individualitzada, orientada a abordar la dificultat d’aprenentatge; de l’altra, el reforç escolar, més centrat en donar resposta a demandes immediates com deures, exàmens o tasques pendents. Tal com es detectava en l’anàlisi DAFO, al centre s’ha cronificat una dinàmica reactiva basada en l’“avui per demà”, afavorida per les dificultats organitzatives dels usuaris i per l’exigència de resultats immediats per part de les famílies. Aquesta situació limita la possibilitat de generar espais estables d’intervenció sobre les dificultats d’aprenentatge i, per tant, dificulta actuar sobre l’arrel del problema.

En aquest context, la necessitat principal detectada és crear espais d’intervenció específics, constants i protegits, que permetin treballar directament les necessitats educatives dels usuaris. La proposta aprofita el fet que el centre ja planifica intervencions individuals, però que sovint aquestes no s’arriben a aplicar per la pressió de les demandes urgents. Per això, la intervenció plantejada consisteix a establir una organització funcional que garanteixi la realització d’aquestes intervencions dins de la sessió habitual de reforç.

Atès que, com a alumne de pràctiques, no puc introduir canvis estructurals, organitzatius ni conceptuals de gran abast al centre, la proposta es planteja com una prova pilot. L’objectiu és evidenciar els beneficis d’una intervenció planificada i sostinguda sobre una dificultat d’aprenentatge concreta. S’ha seleccionat un usuari de 5è de primària que presenta dificultats greus en el càlcul mental senzill ( sumes i restes bàsiques) i que encara no té consolidades les taules de multiplicar ni els algoritmes de la suma i la resta portant. Aquestes mancances interfereixen de manera significativa en el seu progrés en l’àrea de matemàtiques, ja que les tasques escolars actuals pressuposen que aquests aprenentatges ja estan assolits.

A partir d’aquesta necessitat, es proposa una intervenció individual de 20 minuts per sessió, al llarg de 8 setmanes, integrada dins de la dinàmica habitual del centre. 

L’èxit de la prova pilot no s’entén només com una millora puntual en matemàtiques, sinó com una experiència que pot facilitar un canvi de mirada conceptual i organitzativa al centre. Si l’usuari percep que el treball constant sobre una dificultat concreta li permet avançar, aquesta evidència pot servir per justificar la necessitat d’incorporar espais d’intervenció individualitzada de manera més estable dins del funcionament ordinari del servei, posant en qüestió una dinàmica més general del centre: la tendència a prioritzar la urgència acadèmica per sobre del treball psicopedagògic de fons. Doncs, fins ara, existeix una amenaça molt gran que el centre sigui percebut, precisament, com un espai on únicament es fan els deures, es resolen dubtes immediats o es preparen exàmens propers. En aquest sentit, com es comenta, la prova pilot es planteja amb la voluntat d’afavorir un canvi de mirada, tant en l’organització del centre com en la manera com els usuaris entenen el servei. La proposta no només pretén millorar una dificultat concreta en l’àrea de matemàtiques, sinó també mostrar la viabilitat d’una organització diferent de les sessions. La idea és avançar cap a un funcionament en què els usuaris coneguin, des de l’inici, que una part fixa de la sessió (20 minuts), estarà destinada específicament a treballar habilitats, dificultats o necessitats educatives concretes.